Des d' ahir a la nit que la cosa no rutlla; com vaig dir avui ja fa tres mesos. El fet d'estar en un estat mental i físic d'esgotament ho agreuja tot, o si més no ho deixa florir.
Avui he plorat. He estat mirant una pel·lícula d'aquelles que et fan sentir insignificant... Bé hauria de començar per el principi.
Ahir ja vaig acabar el que podríem dir 'setmana tràgica', i va ser un dia una mica frenètic. La qüestió és que crec que va començar amb el meu dilema de vestuari, i amb la poca ajuda de la família en aquest aspecte. D'acord, potser estic sent injusta, però odio que es repeteixin aquelles situacions en que no saps que posar-te i l'única crítica que reps no és constructiva; considerant que una mala cara o de pòquer et pot ensorrar.
A part, ja no tinc més forces per assumir - i intentar convencem del contrari- que no soc, ni seré res.
Estic en fase de mirar-me al mirall i desitjar amb totes les meves ganes no ser d'aquesta manera, penso en el que volia que fossin tots aquests mesos que ara només són fum, intento entendre perquè no se res del que faré i ploro quan veig el que m'agradaria poder fer i m'és impossible.
Tinc la sensació que estaré sempre asseguda en aquesta cadira de vímet bella, amb l'esquena torçada i amb una obesitat extrema.
El pare em deia: ''Si plores perquè se'n ha anat el sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles. '' (R. Tagore)
Com sempre contrarietats, tot ho és. I ni tan sols sé perquè ho explico aquí, potser interiorment reclamo alguna cosa, però el fet de que ningú o gairebé ningú no ho llegeixi fa que pugui explicar-ho, treure-ho i si més no sentir-me diferent per uns instants. Sense esperar que ningú vingui a abraçar-me.
Un últim apunt. Vull fer referència a 'la gota que colmó el vaso'... Una noia que acabo de descobrir, una Blogger, dissenyadora i dibuixant. Trobo que la seva feina és espectacular.
Malgrat no la conegui, cosa que m'encantaria solucionar algun dia (també visc als núvols, a vegades), trobo que en els seus dibuixos expressa tot el que sent i que hi posa molt de sentiment en tot el que fa. Us en deixo la Web, on podeu trobar-hi 'the story', el seu Bgg, més dissenys, etc...
Avui 5 de Juny: 3, Bree i 'Más allá del tiempo'.
CC.
Uff.. quan escrius aquest textos em destroses clara, et sento tan lluny de n'altrus, i arriva un moment que penses que no i a res que pugui fer te treure tot el que sens i ni compartiro amb ningu.., tot i que indirectament o fas per aqui, llastima que m'agradi mes el fet d'anar a clasees i trobarme amb els teus xistes, i els teus bailoteos, realment es això el que em sent aprop de tu.
ReplyDeletePD, ara si, firmo.
Marina